AETTO Catalunya

Etapes

 

Al municipi de Sali, al Senegal, hi ha un grup de quatre pobles que son molt a prop els uns dels altres.

Això vol dir una població d’unes 3.000 persones, entre les quals hi ha 700 nens i nenes en edat escolar. L’any 2016 hi havia centenars de criatures sense escolaritzar i sense perspectives d’aconseguir-ho.

Pape Sarr, un dels originaris del poble de Thiongue Ouolof que treballa a Catalunya des de fa anys, va llançar la idea del projecte l’any 2016: Crear una escola primària pels nens d’aquests 4 pobles.
La finalitat era construir els edificis necessaris, el sanejament, els habitatges dels mestres i fer-ho seguint les normes senegaleses.
Quan arribi el cas, l’estat senegalès es faria càrrec d’assignar i pagar els mestres.

 

Organització

Al Senegal es va crear l’Association pour l’Enseignement pour Tous de Thiongue Ouolof (AETTO) que ha nat rebent el suport de les altres AETTO de França, Suissa i Catalunya.

L’AETTO Senegal garanteix l’execució del projecte sobre el terrenys mentre les associacions europees s’encarreguen de la recaptació dels fons necessaris.
Aquesta estructura permet respectar les especificitats locals d’organització del treball i eixamplar-ne el suport.

El compromís de la població local és fonamental i efectiva. Tothom hi participa, alguns financerament, d’altres amb la seva feina en el transport dels materials de construcció.

Les autoritats locals, Sub-prefecte, Inspector de la Educació Nacional, de seguida van veure la mida d’aquest compromís i recolzen molt activament el projecte.

 

Primers resultats

El projecte es va iniciar a finals de març del 2016 i es va concretar cap a la primavera. La construcció va començar juts abans de la temporada de pluges i va seguir durant l’estiu.
</br></br>
Cal anar a buscar l’aigua d’un pou de 33 metres de fondària. No hi ha motor ni bomba perquè no hi ha electricitat. Tot es fa a força de braços o amb l’ajut d’un ruquet.
</br></br>
A Europa es va començar a recaptar fons d’amics i coneguts i a organitzar una primera festa a Ginebra per aconseguir fons.

Les autoritats locals van anar mes enllà del que estava previst i van proporcionar material escolar que estava fora del nostre abast. Tothom hi creia i hi confiava: els deutes creixien però la primera festa feliçment els va cobrir.

La primera inauguració de curs es va fer sis mesos després del llançament del projecte.

Any escolar 2016-2017

El primer curs va començar el dia 8 d’octubre del 2016 amb una sola classe amb el paviment de terra batuda i un sol mestre allotjat provisionalment en una casa del poble i amb prop de 200 alumnes dels qual les dues terceres parts eren nenes.

Aviat es va veure que calia reduir el nombre d’alumnes i va ser una decisió anguniosa haver de seleccionar aquells alumnes que s’haurien d’esperar al curs següent.

Però el 60 alumnes que van quedar ja eren el màxim que podia assumir, i encara amb gran esforç, el mestre.

El mes de juny es va poder veure amb satisfacció el resultat d’aquest ensenyament amb els alumnes que es delien per mostrar a la pissarra els coneixements que havien adquirit.

 

Any 2017

Després de l’any escolar era el moment de rellançar les feines de construcció.

Es va trobar el finançament per una instal·lació de lavabos amb bio-gas (gas metà com a combustible i adob).

Es va reiniciar la fabricació de totxanes per la construcció dels habitatges del mestres. Calia també acabar la segona aula.

Tot l’estiu va ser dedicat a la construcció i a mobilitzar recursos.

Al final, just a l’inici de curs, van assignar un segon mestre. No gaire mes tard se n’hi va afegir un tercer mestre a temps parcial.

Així doncs, el 2018 hi ha 89 alumnes escolaritzats, dels quals 59 són nenes.

En curs

Aquest any, a part de rematar coses com uns nous lavabos, cal equipar l’escola amb un mínim de confort.

No hi ha electricitat, no hi ha llum al vespre, no hi ha televisió per completar l’educació, no es poden recarregar ni telèfons ni ordinadors.

Hi ha un projecte en marxa basat en energia solar i unes bateries que alimentarien llums LED.

Tampoc no hi ha aigua. Cada dia, abans d’anar a l’escola, els nenes han d’anar a un pou que és uns 200 metres lluny i pouar l’aigua que necessiten des de 33 metres de fondària. Això vol dir que caldrà fer un pou nou i una bomba solar per fer pujar l’aigua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *